Alícia al país de les meravelles

L. Carroll

Carroll va patir un trauma infantil quan va ser obligat a contrarestar la seva tendència natural a ser esquerrà, encara que no hi ha cap evidència que ha estat així. Però si que és cert, que va patir tartamudeig que el va portar a tenir efectes perjudicials en les seves relacions socials durant tota la seva vida i també va patir sordera de l'orella dreta. Als dotze anys, va ser enviat a una escola privada a les afores de Richmond (fins aleshores, la seva educació era impartida a casa), on es va adaptar bé, i el 1845, va ser traslladat a l'escola Rugby, on no se sentia tan còmode, tal com explica anys més tard d'abandonar aquell lloc.

En una de les excursions que feia amb les tres germanes Lidell (una de les qual s'anomenava Alice), Carroll es va inventar la història que més tard el portaría a la fama. Després de la excursió, l'Alice li va demanar que escribís la història que els hi havia explicat. Carroll va passar una nit escrivint i perfeccionant la història, i li va regalar a l'Alice, el primer manuscrit que va fer, anomenat "Les aventures subterrànies d'Alicia", que estaba il·lustrat amb dibuixos que havia fet ell. Tres anys més tard, conmogut pel gran interés que aquell manuscrit havia desencadentat en tots els seus lectors, va portar el llibre a l'Editorial Macmillan, on el van publicar l'any 1865 amb el nom d'"Alícia al país de les meravelles", on les il·lustracions van ser de John Tenniel.
A causa del gran èxit del llibre, Carroll va escriure i publicar una segona part de la història, anomenada "Alícia a través del mirall".

Controvèrsies i incògnites:

Hi havia moltes especulacions sobre la possibilitat que Carroll fes ús de les drogues psicoactives, encara que no existeix cap prova al respecte. No obstant, la majoría de les seves històries consideren probable que l'autor, de vegades, utilitzés un analgèsic de consum bastant comú a l'època, anomenat "láudano" que prové de l'opi, i pot produir efectes psicotròpics en dosis generoses.
Alguns han cregut veure en les al·lucinacions que pateix el personatge d'Alícia, una referència a les substàncies psicodèliques. Per exemple, en el cas de l'Amanita Muscaria, que produeix macrostesia i microstesia, veiem una analogía en les variacions de tamany que pateix Alícia quan ingereix trossos de bolets.

Alícia al país de les meravelles

"Alícia al país de les meravelles" és una novel·la fantàstica que explica com l'Alícia, quan somia que segueix el Conill Blanc, penetra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. La mescla magistral de somni i realitat permet construir un espai imaginari, ple d’animals i d’objectes animats, on l'autor ataca les convencions socials mitjançant la sàtira i la caricatura.

La novel·la de Carroll ha inspirat a numeroses obres de teatre, musicals, ballets, òperes... Aquestes interpretacions, varien des d'adaptacions de l'obra fins a obres completament noves que agafen com a base els personatges, les situacions o els escenàris en la qual es desenvolupa l'obra. A més, aquesta obra, també ha insiprat a cançons i videocplips de diferents artistes.

Alguns exemples són:

• El videoclip d'Avril Lavigne

• I l'última pel·lícula d'Alícia al país de les meravelles, de Tim Burton

Cròniques de Nàrnia. La bruixa, el lleó i l'armari

C. H. Lewis (1898 - 1963)

Lewis era anomenat normalment pel nom de Jacksie, a causa que als quatre anys es va morir el seu gos (que tenia aquest nom) atropellat per un cotxe va decidir que a partir d'aquell moment ell es diria així. Quan ell tenia nou anys, la seva mare va morir a causa d'un càncer, fet que el va marcar tota la vida i es va refugiar en la fantasía fins que va ser adult (quan va conèixer la seva dona). Quan en tenia 15, va deixar la religió cristiana per convertir-se en ateu, i es va interessar per la mitologia i l'ocultisme.
Ja des de ben petit, la seva fascinació eren els llibres i l'antropomorfisme animal, enamorant-se de les històries de Beatrix Potter. Sovint escrivia i il·lustrava les seves pròpies històries d'animals, i amb el seu germà Warnie van crear el món de Boxen, que era habitat i governat per animals.

Tot el que li va succeir a la vida, es veu reflectit en les seves obres, i sobretot en "Cròniques de Nàrnia. La bruixa, el lleó i l'armari".

La pel·lícula "Tierras de Penumbra" ens reflecteix la vida de Lewis i ens introdueix en el món de Nàrnia.

Cròniques de Nàrnia. La bruixa, el lleó i l'armari

Les Cròniques de Nàrnia ens expliquen les històries que viuen els quatre germans (Lucy, Edmund, Susan i Peter) en el món de Nàrnia, quan van anar a viure a casa d'un professor per refugiar-se de la Segona Guerra Mundial.
Aquest món el descobreix la Lucy, jugan un dia amb els seus germans a amagar-se; es va posar dins un armari, va anar fins al fons perquè no la veiguessin i el que va trobar va ser aquest món màgic, on habiten follets, faunes, gegants, bruixes...
En aquest món, viuen un seguit d'aventures on la intriga és el principal protagonisme, i en aquest llibre concretament viuen l'aventura d'alliberar Nàrnia del malefici de la Bruixa Blanca, que ha condemnat aquest món a viure en un hivern etern, però sense Nadal. Gràcies al retorn del lleó Aslan, existeix una lluita entre el bé i el mal, que acaba en final feliç.

Peter Pan

J. M. Barrie (1860 - 1937)

Va ser un novelista i un dramaturg escocés, i es va fer especialment famós per haber crear el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els nens Llewellyn-Davies.

Barrie va néixer enmig d'una família britànica amb diners, i era el segon dels seus deu germans. Quan ell tenia 6 anys, es va morir el seu germà gran a causa d'un accident de patinatge; a la seva mare la va afectar molt la mort del seu fill, ja que era el seu favorit, i a causa d'aquest fet, ignorava a Barrie (per exemple: quan entrava a l'habitació de la seva mare, aquesta sempre preguntava si era el seu germà en comptes d'ell, i quan li deia que era en James, llavors li contestava "Ahh, només ets tu"). A més, el seu pare no es relacionava en absolut amb els seus fills, i a causa del menyspreu de la seva mare i la falta d'atenció del seu pare, en Barrie va patir enanisme psicogenètic (va deixar de créixer i mai va desenvolupar la pubertat). Tota la seva infantesa i la seva vida traumàtica la veiem reflexada al llibre de Peter Pan, que enmarca la vida de l'autor.

Barrie va ser educat a l'Acadèmia de Glasgow i a la Universitat d'Edinburg. Va fer de periodista durant un temps, després va ser novelista i finalment, autor teatral.

Peter Pan

Peter Pan ens introdueix en un món de fantasía, sense normes ni obligacions, sense adults que ens puguin controlar... només aventura i diversió.

La història comença quan en Peter Pan va a buscar a la Wendy perquè sigui la mare dels Nens perduts, i juntament amb els germans de la Wendy viatgen fins al país de Mai-Més. Durant l'estancia al país, se'ls presenta moltes aventures que mica en mica van resolent de forma divertida, però en una d'elles, s'han d'enfrontar amb el Capità Garfi i la seva tripulació, que fa que la història tingui un desenllaç o un altre.

Al final, la Wendy decideix que la seva verdadera vida i la més recomanable pels seus germans és tornar a casa amb els seus pares; però també l'acompanyen els Nens Perduts, que finalment seran adoptats per la família. Peter Pan, no els vol acompanyar i es queda al país de Mai-Més, prometent a la Wendy que la vindria a visitar.

• Cançó inspirada en Peter Pan, del Canto del Loco.

A més, us recomano que mireu la pel·lícula: Descubriendo Nunca Jamás, de Marc Foster.

• Com us imagineu vosaltres el país de "Nunca Jamás"? Intenteu dibuixar-lo, ja veureu com fareu volar la imaginació!

Kim

R. Kipling (1865 - 1939)

Va ser un escriptor i un poeta britànic nascut a la India. Ha escrit molts relats (com per exemple Kim), contes infantils, novel·les i poemes; i recorda en els seus escrits els soldats britànics a la India i la defenda de l'imperialisme occidental. Va iniciar-se a la masoneria als 20 anys, sota l'ideal d'Esperança i Perseverància de Lahore, a India. En la seva època de poeta va rebre el premi nacional de poesia "Poet Laureateship", la "Ordre del Mèrit" i el títol de "Sir de la Ordre de l'Impèri Britànic", que aquesta última, en tres ocasions no va acceptar-lo. També va guanyar el Premi Nobel de Literatura.

S'ha dit moltes vegades que en les edicions més velles del seus llibre, hi ha impresa una sauvàstica (卍) a les cobertes, associada amb una imatge del Déu encapçalat per l'elefant Hindú Ganesha. S'ha desestimat la possibilitat de que Kipling fos simpatitzant del moviment nazi que utilitzava l'esvàstica o creu gamada.
Kipling feia servir la sauvàstica basada en el significat indi antic, de bona sort i benestar. Abans de què els nazis tinguessin el poder, Kipling va ordenar al gravador, que tregués la sauvàtica del blog d'impressió per evitar que pensessin que ell els recolzava.

Kim

Aquesta novel·la ens parla de la vida de'n Kim (Kimball O'Hara). En Kim és fill de mare anglesa, que desgraciadament va morir durant el part, i un pare irlandés que va morir al servei de la Seva Majestat. En Kim, sense pares que protegissin d'ell, va viure als carrers de Lahore acostumat a la mendicitat i la supervivència. Un día, va conèixer a un monge tibetà i va decidir acompanyar-lo, al llarg del seu viatge en busca del riu sagrat, perquè així li podria ensenyar coses. Però enmig del viatge, les circumstàncies el fan descobrir El Gran Joc, i gràcies a la documentació que li va donar el seu pare abans de morir (la seva partida de naixement i un certificat que diu que pertany al grup del Gran Joc), en forma part, que això fa que es separi del seu lama durant un temps, per estudiar i fer servei en el Gran Joc. Finalment, les coses surten bé, i aconsegueixen trobar el riu sagrat, aconseguint la pau espiritual i la plenitud de la vida.

Aquesta novel·la és el millor llibre de Kipling. Aquest estimava la India (el seu país natal), tant com Inglaterra (el seu país d'origen) i la masoneria (el seu país espiritual adoptiu), per això fa aquestes citacions en aquesta novel·la.

• El Joc de Kim

Reuniu 10 o més objectes diversos (llapis, moneda, clip, mòbil, foulard, paper, cullereta, poma ....) i deixeu-los sobre una taula o a terra, sense que els participants vegin la preparació.

Els participants s’hi acosten i observen els objectes durant un minut, en total silenci. Finalitzat el minut, qui porta el joc tapa els objectes amb un drap (o els participants se n’allunyen) i cada un escriu a una llista els objectes que ha memoritzat. Després es destapen els objectes hi cada participant comprova el seu grau d’observació i memorització.

Pot repetir-se, tot seguit o un altre dia, amb altres objectes i augmentant-ne el nombre.

Miguel Strogoff

J. Verne (1828 - 1905)

Va ser un escriptor francés de novel·les d'aventures, moltes de les quals s'han portat al cinema. Juntament amb H. G. Wells és considerat un dels pares de la ciència ficció i després d'Àgatha Christie és un dels autors més traduïs de tots els temps, amb 4185 traduccions.

A més, va predir amb gran exactitud en els seus relats, l'aparició d'alguns dels productes de l'avanç tecnològic del segle XX (com els helicòpeters, els submarins...).

I una altra data és que va ser condecorat a La Legió d'Honor per la seva aportació a l'educació i la ciència.

Miguel Strogoff

Aquesta novel·la tracta de que el Tsar de Rússia, encomana a Miguel Strogoff que entregui una carta al Duc D'Irkutsk, per prevenir la invasió tártara que Iván Ogareff està planejant. Al llarg del seu viatge fins a Irkutsk li succeeixen moltes aventures en les quals ha de pensar moltes estratègies per poder complir la seva missió. En les seves aventures, coneix a Nadia (que va a la mateixa ciutat que ell), a dos periodistes (que narren els fets que van succeïnt de la invasió tártara), veu a la seva mare (cosa que li comporta alguns problemes), etc. Finalment, gràcies a l'ajuda de Nadia, acaba complint la seva missió.

Aquesta novel·la, a part de traduir-se a moltes llengües i representar-se en una obra de teatre, també ha estat produïda al cinema en diverses ocasions, i a més, se n'ha fet una sèrie de quatre capítols que duraven 90 minuts cada un.

La pel·lícula

Us deixo un enllaç d'una pàgina web, que us permet veure una de les pel·lícules que s'han fet de Miguel Strogoff. La pel·lícula està dividida en dos capítols, i dins d'aquests, en diferents escenes. A cada escena que seleccioneu, només heu d'entrar el codi que us proporcionaran i clicar a descarregar normal.

Aviso: Se'us descarregarà una capeta comprimida en format .rar!! Cal que aquest format per obrir carpetes comprimides el tingueu descarregat prèviament.

Espero que us agradi!



I aquí us deixo la ruta que va seguir Miguel Strigoff al llarg del seu viatge per Rússia:

L'illa del tresor

R. L. Stevenson (1850 - 1894)

Stevenson era fill d'una família burgesa. A l'hora d'escriure les seves obres, els fets que va viure al llarg de la seva vida, el van influir a l'hora de redactar i imaginar les seves novel·les. Per exemple, el seu pare era enginyer i constructor de fars, cosa que li va transmetre els coneixements sobre el mar (L'illa del tresor); la seva mare li va inculcar tot de coneixements relacionats amb la moral i la culpabilitat i la por a causa de l'estricte codi moral que havia de seguir; els problemes de salut que va tenir des de petit, li van marcar molt la seva trajectòria; el seu avi vivia en una casa a prop del riu i amb ell jugava a fer de pirates al cementiri.

Va créixer molt sobreprotegit per la seva família i la seva mainadera, a causa que passava molt mesos tancat a casa; gràcies a això va poder imaginar moltes històries inspirades en les rondalles que li explicava la seva mare.

L'illa del tresor

És la història de'n Jim Hawkins, que degut a unes circumstàncies que van succeïr a la taverna dels seus pares, descobreix un mapa d'una illa amb tot d'indicacions d'on hi ha enterrat un tresor del capità Flint. S'embarca en un vaixell, amb algunes de les persones que ja coneixia de la taverna i una truipulació pirata, on al vaixell descobreix de quin bàndol és la tripulació i quins homes són. Quan arriben a la illa, es veu embolicat en múltiples lluites entre pirates del bàndol bo i el bàndol dolent, però gràcies a les seves estratègies i la seva sort, aconsegueix dominar la situació pel bàndol bo i tot acaba en una història que costarà oblidar.

• Quines tres coses us enportaríeu en una illa deserta?

Jo crec que m’aportaria alguna eina, perquè sempre servirà per tallar, caçar i defensar-te, com per exemple un ganivet. Després m’aportaria un gran llibre, d'aquesta manera et permet refugiar-te en el teu propi món i t'allunya de les desgràcies que poden passar i finalment, m’aportaria una foto de cada un dels éssers estimats, d'aquesta manera i malgrat les circumstàncies no els oblidaràs i tindràs la sensació que sempre estan amb tu.

• I aquí teniu una cançó de pirates, perquè entreu més en aquest món d'aventures.

El guardián entre el centeno

J. D. Salinger (1919-2010)

Salinger va ser un gran escriptor estadounidens. Va començar la seva trajectòria,escribint relats per revistes, com per exemple "Un día perfecto para el pez banana". A causa de la II Guerra Mundial, va haver d'habandonar els Estats Units, i el fet d'haver viscut enmig d'una guerra, li va provocar una marca molt profunda que es veu reflectida en algun dels seus llibres, com per exemple "Para Esmé, con amor y sordidez".
Després de ser un dels grans autors gràcies a la publicació dels seus llibres, Salinger es va fer eremita, per protegir al màxim la seva privacitat, per això es va mudar a Nova York, on va continuar escribint llibres que no va publicar.

Una de les característiques més sorprenents de Salinger és que ell, continuament es veia obligat a lluitar contra tota l'atenció no desitjada que rebia, a causa de ser una figura mítica de culte. Va lluitar diverses vegades per evitar la publicació d'algún dels seus escrits, però va perdre els judicis, i gràcies a aquest fet, ara nosaltres, coneixem molts més tresors d'aquest gran autor.

El guardián entre el centeno

Es va publicar als Estats Units al 1951, i es el llibre que va portar a la fama a Salinger. Quan va sorgir, va provocar un gran escàndol a causa del seu llenguatge provocador i per retractar sense cap mena de tabú, la sexualitat, les drogues, l'alcohol i l'ansietat que viuen els adolescents.

El protagonista d'aquesta novel·la s'anomena Holden Caulfield, i és el què en primera persona, relata les experiències que viu a Nova York, després de ser expulsat de l'institut que anava, Pencey Prep. De fet, Holden és la figura d'algú que ha estat desenganyat per la vida, cosa que acaba de conèixer com a adult en forma de múltiples decepcions, ja que quasi bé totes les coses o persones que estimava s'han corrumput; tret de la seva germana petita, que és el què el fa continuar lluitant.

El títol del llibre fa referència a un poema que hi ha explicat al llibre, que tracta sobre un guardià que evita que els nens caiguin al precipici (la vida errònea).

Una dada curiosa d'aquest llibre és que després de 30 anys de la seva publicació, a Estats Units era el llibre més prohibit i era el segon llibre més llegits als instituts estadounidenses. Encara avui dia, és un llibre molt llegit, gràcies a que s'identifica en qualsevol dels temps en què ens trobem, i és un dels llibres que ha influenciat més en altres aspectes, com per exemple, en la música.

• Poema

Cruzando el centeno, pobre cuerpo
Cruzando el centeno
Se le volaba la faldilla
Cruzando el centeno

Si un cuerpo choca un cuerpo
Cruzando por el centeno
Si un cuerpo besa un cuerpo
¿Tiene un cuerpo que llorar?

Si un cuerpo choca un cuerpo
cruzando por el valle
Si un cuerpo besa al cuerpo
¿Tiene el mundo que saberlo?

El de Jenny es un cuerpo pequeño y dulce
Jenny casi nunca tiene sed
Y se le vuela la faldilla
Cuando cruza por el centeno...

• Cançó inspirada del llibre de Salinger

Green day - Who wrote Holden Caulfield?

• Recorregut de Holden Caulfield