L. Carroll
Carroll va patir un trauma infantil quan va ser obligat a contrarestar la seva tendència natural a ser esquerrà, encara que no hi ha cap evidència que ha estat així. Però si que és cert, que va patir tartamudeig que el va portar a tenir efectes perjudicials en les seves relacions socials durant tota la seva vida i també va patir sordera de l'orella dreta. Als dotze anys, va ser enviat a una escola privada a les afores de Richmond (fins aleshores, la seva educació era impartida a casa), on es va adaptar bé, i el 1845, va ser traslladat a l'escola Rugby, on no se sentia tan còmode, tal com explica anys més tard d'abandonar aquell lloc.
En una de les excursions que feia amb les tres germanes Lidell (una de les qual s'anomenava Alice), Carroll es va inventar la història que més tard el portaría a la fama. Després de la excursió, l'Alice li va demanar que escribís la història que els hi havia explicat. Carroll va passar una nit escrivint i perfeccionant la història, i li va regalar a l'Alice, el primer manuscrit que va fer, anomenat "Les aventures subterrànies d'Alicia", que estaba il·lustrat amb dibuixos que havia fet ell. Tres anys més tard, conmogut pel gran interés que aquell manuscrit havia desencadentat en tots els seus lectors, va portar el llibre a l'Editorial Macmillan, on el van publicar l'any 1865 amb el nom d'"Alícia al país de les meravelles", on les il·lustracions van ser de John Tenniel.
A causa del gran èxit del llibre, Carroll va escriure i publicar una segona part de la història, anomenada "Alícia a través del mirall".
Controvèrsies i incògnites:
Hi havia moltes especulacions sobre la possibilitat que Carroll fes ús de les drogues psicoactives, encara que no existeix cap prova al respecte. No obstant, la majoría de les seves històries consideren probable que l'autor, de vegades, utilitzés un analgèsic de consum bastant comú a l'època, anomenat "láudano" que prové de l'opi, i pot produir efectes psicotròpics en dosis generoses.
Alguns han cregut veure en les al·lucinacions que pateix el personatge d'Alícia, una referència a les substàncies psicodèliques. Per exemple, en el cas de l'Amanita Muscaria, que produeix macrostesia i microstesia, veiem una analogía en les variacions de tamany que pateix Alícia quan ingereix trossos de bolets.
Alícia al país de les meravelles
"Alícia al país de les meravelles" és una novel·la fantàstica que explica com l'Alícia, quan somia que segueix el Conill Blanc, penetra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. La mescla magistral de somni i realitat permet construir un espai imaginari, ple d’animals i d’objectes animats, on l'autor ataca les convencions socials mitjançant la sàtira i la caricatura.
La novel·la de Carroll ha inspirat a numeroses obres de teatre, musicals, ballets, òperes... Aquestes interpretacions, varien des d'adaptacions de l'obra fins a obres completament noves que agafen com a base els personatges, les situacions o els escenàris en la qual es desenvolupa l'obra. A més, aquesta obra, també ha insiprat a cançons i videocplips de diferents artistes.
Alguns exemples són:
Carroll va patir un trauma infantil quan va ser obligat a contrarestar la seva tendència natural a ser esquerrà, encara que no hi ha cap evidència que ha estat així. Però si que és cert, que va patir tartamudeig que el va portar a tenir efectes perjudicials en les seves relacions socials durant tota la seva vida i també va patir sordera de l'orella dreta. Als dotze anys, va ser enviat a una escola privada a les afores de Richmond (fins aleshores, la seva educació era impartida a casa), on es va adaptar bé, i el 1845, va ser traslladat a l'escola Rugby, on no se sentia tan còmode, tal com explica anys més tard d'abandonar aquell lloc.
En una de les excursions que feia amb les tres germanes Lidell (una de les qual s'anomenava Alice), Carroll es va inventar la història que més tard el portaría a la fama. Després de la excursió, l'Alice li va demanar que escribís la història que els hi havia explicat. Carroll va passar una nit escrivint i perfeccionant la història, i li va regalar a l'Alice, el primer manuscrit que va fer, anomenat "Les aventures subterrànies d'Alicia", que estaba il·lustrat amb dibuixos que havia fet ell. Tres anys més tard, conmogut pel gran interés que aquell manuscrit havia desencadentat en tots els seus lectors, va portar el llibre a l'Editorial Macmillan, on el van publicar l'any 1865 amb el nom d'"Alícia al país de les meravelles", on les il·lustracions van ser de John Tenniel.
A causa del gran èxit del llibre, Carroll va escriure i publicar una segona part de la història, anomenada "Alícia a través del mirall".
Controvèrsies i incògnites:
Hi havia moltes especulacions sobre la possibilitat que Carroll fes ús de les drogues psicoactives, encara que no existeix cap prova al respecte. No obstant, la majoría de les seves històries consideren probable que l'autor, de vegades, utilitzés un analgèsic de consum bastant comú a l'època, anomenat "láudano" que prové de l'opi, i pot produir efectes psicotròpics en dosis generoses.
Alguns han cregut veure en les al·lucinacions que pateix el personatge d'Alícia, una referència a les substàncies psicodèliques. Per exemple, en el cas de l'Amanita Muscaria, que produeix macrostesia i microstesia, veiem una analogía en les variacions de tamany que pateix Alícia quan ingereix trossos de bolets.
Alícia al país de les meravelles
"Alícia al país de les meravelles" és una novel·la fantàstica que explica com l'Alícia, quan somia que segueix el Conill Blanc, penetra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. La mescla magistral de somni i realitat permet construir un espai imaginari, ple d’animals i d’objectes animats, on l'autor ataca les convencions socials mitjançant la sàtira i la caricatura.
La novel·la de Carroll ha inspirat a numeroses obres de teatre, musicals, ballets, òperes... Aquestes interpretacions, varien des d'adaptacions de l'obra fins a obres completament noves que agafen com a base els personatges, les situacions o els escenàris en la qual es desenvolupa l'obra. A més, aquesta obra, també ha insiprat a cançons i videocplips de diferents artistes.
Alguns exemples són:
- El videoclip d'Avril Lavigne
- I l'última pel·lícula d'Alícia al país de les meravelles, de Tim Burton
